Mostrando entradas con la etiqueta Llegir en valencià. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Llegir en valencià. Mostrar todas las entradas

sábado, julio 25, 2015

La dama blanca. La Murta


Título: La dama blanca. La Murta
Autor: Josep Antoni Fluixà
Colección: Llegir en valencià 2014 nº9
Editorial: Bromera
Coordinación: Gonçal López-Pampló i Rosa Mengual
Diseño: Carles Barrios
Ilustraciones: Paula M. Rufat

Esto va de...
A la mort de Diego de Vic, el monestir de la Murta va heretar el seus béns i va assumir el compromís de protegir la seua fillola Leonor. La jove va acceptar la decisió sense molt d'entusiasme, i demanà que, com a mínim, l'acompanyara el seu gos. Però la vida al monestir seria diferent del que ella esperaba i, fins i tot, hi descobriria el amor. Un amor tràgic, com tantea històries: perquè diu que encara se sent per la vall de la Murta el lladruc d'un gos acompanyat d'una misteriosa dama blanca...

¿Qué me ha parecido?
No ha estado mal, el relato corto, pero justamente por su extensión se ha hecho una lectura demasiado superficial, no llega a profundizar en nada, todo es medio narrado en cuatro palabras y ya está. 
En mi opinión es una historia que podría dar mucho más pero si tuviese el doble de páginas. 
Pero bueno, para pasar una tarde de veré al leyendo en valenciano, siempre viene bien.

martes, septiembre 02, 2014

El tresor del castell de Marinyén. La Valldigna.


Título: El tresor del castell de Marinyén. La Valldigna.
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Isabel Canet
Editorial: Bromera
Ilustraciones: Paula M. Rufat
Diseño de la colección: Carles Barrios
Páginas: 60
Fecha: diumenge 6 de juliol 2014 

Esto va de...
Com Gonçal, el jove hostaler de Tavernes, de vegades em pregunte com seran aquells indrets remots del món on es despleguen les aventures. Seran paratges de dunes viatgeres? Boscos d’arbres somniadors? O mars calents i escumosos?
Com ell, jo també vaig escoltar històries a la vora del foc les nits de lluna llangorosa i vaig forjar els meus somnis a l’ombra de les flames. Sent, doncs, igualment, l’anhel de partir;  de deixar la pell vella a l’arca de les golfes, d’amagar el meu nom sota el caliu de les cendres i de fugir lleugera amb un tresor al cap i el cor blanc, per estrenar.
Gonçal n’està disposat. Té el destí a l'abast de les mans. Tot seu. Però, vet ací que, just quan l'aferrarà, en descobrirà l’abast i la mida; i aquesta descoberta li esborrarà la innocència. És el preu de l’experiència. El motiu del retorn.
Ves, Gonçal! Busca el tresor del castell de Marinyén a la llum de la lluna plena. Segueix els consells del vell ermità, creua la Valldigna de banda a banda per esbrinar el secret de la reina mora i recull pel camí les ofrenes de la vida. El teu somni és el més antic del món. Nosaltres, de casa estant, et seguirem, i gaudirem de cadascuna de les teues passes. Que la fortuna et guie, amic!

Escritora
Isabel Canet Ferrer va nàixer a Simat de Valldigna el 1970. És llicenciada en Geografia i Història, especialitat Història de l'Art, per la Universitat de València. Sempre ha compaginat l'interés per la investigació historiogràfica amb l'estima per la literatura. El resultat són un grapat d'articles que ha publicat en revistes especialitzades i llibres col·lectius diversos.
En els darrers anys s'ha dedicat, entre altres coses, a la defensa del patrimoni cultural. Des del 2008 és fundadora i presidenta d'Arc de Mig Punt. Associació Memòria i Patrimoni, una associació sense ànim de lucre que té per objectiu la promoció del patrimoni cultural de la Safor (per més informació podeu vore: arcdemigpunt.wordpress.com). Actualment és membre del Consell General del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, de l'associació d'escriptors Saforíssims i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
El 2008 va publicar un primer llibre de biografies, titulat Or i Vellut. Retrats de dones de Gandia, que recollia les experiències vitals de nou dones destacades de la capital de la Safor.
El 2010 va quedar finalista del Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil i acaba de publicar la seua primera novel·la fantàstica La Copa dels Orígens, amb Edicions del Bullent.
Pròximament publicarà una altra novel·la juvenil titulada El baró de foc, i una rondalla inspirada en les llegendes de la Valldigna que porta per títol El tresor del castell de Marinyén. (http://isabelcanetferrer.blogspot.com.es/)

Dramatis personae
  • Gonçal - Hostaler.
  • Fra Bononat - Abat del monestir de Santes Creus.
  • Jaume II - Rei de la conrona d'Aragó.
  • Fra Pericó - Monjo refugiat a l'ermita de Palomara.
  • Vicent ed l'era - Llaurador. Pare de Prisca.
  • Prisca - Filla de Vicent.
  • Aanasi - Moliner enamorat de Prisca.


¿Qué me ha parecido?
Ací tenim un clar exemple, de com amb poques paraules construir un relat amé i entretingut, que ens dóna de tot i amb una riquesa de vocabulari que deixaria bocabadat a més d'un.
De vegades pense que aquests escriptors tenen molta facilitat per fer aquest tipus de rondalles, perquè no és tan sols la gràcia que tenen per a escriure-les sinó també la manera en què ens enxampen.
Relat molt amé que m'ha fet gaudir d'una molt bona vesprada. El recomane a tothom.

martes, agosto 26, 2014

El riu dels amants. El Salt de la Nóvia.


Título: El riu dels amants. El Salt de la Nóvia.
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Maria Jesús Bolta
Editorial: Bromera
Ilustraciones: Paula M. Rufat
Diseño de la colección: Carles Barrios
Páginas: 60
Fecha: julio 2014 

Esto va de...
Per a Marian, la seua Cuba natal és un record cada vegada més desdibuixat, a pesar de l’accident tràgic que li féu abandonar l’illa. A Navaixes, on s’ha instal·lat amb la família, coneixerà Adrià, un jove estudiant universitari de qui s’enamorarà perdudament. Com les altres parelles, aniran a la cascada del Salt de la Nóvia a evocar la llegenda dels amants. Però una tercera persona s’interposarà entre ells. A la vora del riu Palància, Marian coneixerà el costat més lluminós i alhora fosc de la vida.

Escritora
Vaig nàixer l’any 1958, a Meliana, un poble de l'Horta valenciana. Quan encara no havia complit un mes, me’n vaig anar a França, amb la meua família. Hi vaig residir fins als setze anys. Quan vaig tornar a València, vaig cursar estudis universitaris. L’any 1982, em llicenciava en Filologia romànica. Actualment exercisc de professora de llengua i literatura en un institut de secundària. A més, sóc traductora. 
Estic casada i tinc una filla. 
Dedique la major part del meu temps lliure a llegir, a viatjar i, sobretot, a escriure. (www.llibresvalencians.com)

Dramatis personae
  • Marian - Jove cubana.
  • Patatricia Armengol - Noia de l'institut.
  • Sílvia - Veina de Navaixes.
  • Adrià - Germà de Sílvia.
  • Sergi - Amic d'Adrià.
  • Isabella - Germana de Marian.


¿Qué me ha parecido?
Relat que ens conta una història molt actual i que per desgràcia ocorre amb més freqüència de la que desitjaríem. 
Els personatges estan molt ben definits i ens representen les imatges més quotidianes per a tots aquells que treballem al món de l'ensenyança, i que per desgràcia veiem dia a dia al nostre voltant.
Escrit amb molt de tacte i amb la pausa d'una escriptora que sap el que es fa. Relat cru i dur, que no amaga res però que al mateix temps ens aproxima a una realitat des d'una perspectiva de positivisme.
M'agradat molt i m'ha fet gaudir d'una bona vesprada de lectura.

martes, agosto 19, 2014

El pescador de Moraira. El Cap d'Or.


Título: El pescador de Moraira. El Cap d'Or.
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Urbà Lozano
Editorial: Bromera
Ilustraciones: Paula M. Rufat
Diseño de la colección: Carles Barrios
Páginas: 60
Fecha: julio 2014 

Esto va de...
Verdú, el vell pescador de Moraira, només mira la mar. La mar que va des del Cap d’Or fins al Penyal d’Ifac, la seua mar, aquell tros de la Marina que coneix com pocs. Un dia, Verdú rep la visita de Raül, un viatger amb qui farà una certa amistat. Mentre raonen i caminen, Verdú compartirà amb Raül i la seua família els secrets i les llegendes de la comarca, però també el respecte per la terra, un respecte sensat i honest, propi d’aquell que, sense prejudicis, l’ha viscuda i l’ha estimada.

Dramatis personae
  • Verdu- Vell pescador de Moraira.
  • Teresa- Dona de Verdu.
  • Àngela- Germana de Verdu.
  • Raül Riera- Foraster.
  • Antoniet- Cambrer amic de verdú.
  • Chester Himes- Amic de Verdu. Escriptor de novel·les policíaques.
  • Cristina- Dona de Raül.
  • Natàlia- Filla de Raül i Cristina.


¿Qué me ha parecido?
Relat ambientat amb les contalles d'un vell mariner, que ha perdut a la seua dona.
Pense que el relat està molt bé, doncs ens presenta una imatge dels mariners que sempre que vaig al port la veig representada.
El relat està molt ben escrit, amb molta sensibilitat i gràcia, de voltes s'agraeix aquest tipus de literatura.

martes, agosto 12, 2014

La contalla de l'avenc. Penyagolosa


Título: La contalla de l'avenc. Penyagolosa
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Joan Andrés Sorribes
Editorial: Bromera
Ilustraciones: Paula M. Rufat
Diseño de la colección: Carles Barrios
Páginas: 60
Fecha: julio 2014 

Esto va de...
L’estiu de 1864, uns soldats arriben a Vistabella. Arcadi, un jove carboner que coneix el terme millor que ningú, els ha d’acompanyar fins al cim de Penyagolosa per a ajudar-los en un projecte d’enginyeria: mesurar l’altitud del pic i les distàncies amb les altres muntanyes. Però el coronel Barraquer, cap dels enginyers, no sols aspira a aclarir qüestions científiques. Vol saber més sobre un avenc misteriós que s’obri i es tanca al cor de la muntanya i que, segons diuen, és la boca mateixa de l’infern.

Dramatis personae
  • Arcadi- jove carboner, conegut com Arcadi "el negre".
  • Joaquin Barraquer- coronel d'enginyers.
  • Tena- tinent d'enginers.
  • Cisco- soldat, conegut com Cisco "l'ermità".


¿Qué me ha parecido?
Agradable i molt bé escrit, aquestes són les paraules amb les quals es podria descriure aquest relat, on se'ns expliquen les aventures d'Arcadi. El relat és simple però molt bé escrit, la història no té cap tipus de pretensions, alguna cosa que la fa més tendra encara. 
Bon relat que m'ha entretingut una vesprada.

martes, julio 15, 2014

La cara del moro d’Alacant


Título: La cara del moro d’Alacant
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Joaquim G. Caturla
Editorial: Bromera
Ilustraciones: Paula M. Rufat
Diseño de la colección: Carles Barrios
Páginas: 60
Fecha: junio 2014 
ISBN: 978-84-941558-5-7

Esto va de...
Des de la platja del Postiguet fins a l’Esplanada, des de molts racons del Raval Roig i des de molts altres punts de la ciutat d’Alacant i de tota la comarca, es pot observar, senyorejant el paisatge, la muntanya del Benacantil, amb el castell de Santa Bàrbara i el perfil de la cara del moro. De la mà del senyor Nicolau i dels seus néts, Natàlia i Jaume, coneixerem per quina raó la cara d’aquell rei antic es va gravar a la muntanya, a més de moltes altres llegendes i tradicions alacantines.

¿Qué me ha parecido?
Lectura amena de verano, en un rato se lee. 
Empecé a leer esta colección hace unos cuatro o cinco años, cuando con el periódico salía novelada la serie L'alqueria Blanca, al año siguiente novelaron segunda temporada, pero después comenzaron a editar leyendas y mitos populares de la Comunitat Valenciana, i fue cuando acabé de engancharme, en un principio era un poco reacio a estas novelas tan cortas, pero me he aficionado y ahora siempre espero a que llegue el verano para poder disfrutar de esta colección.
En este primer librito, escrito de una manera muy sensible y bonita, nos encontramos con un abuelo que al tener que pasar un día con sus nietos, les va relatando leyendas y mitos acerca de su ciudad y alrededores.
Personalmente pienso que estos libritos están muy bien, por que nos acercan a las leyendas de mi tierra de una manera amena.

jueves, agosto 23, 2012

El misteri d'Elx


Título: El misteri d'Elx
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Josep FRanco
Editorial: Fundació Bromera
Fecha de publicación: 23 de juliol 2011

Esto va de: La Festa o Misteri d'Elx és una de les nostres manifestacions culturals més antigues i respectades. La llegenda assegura que la MAre de Déu va arribar Elx a bord d'una barquet que, a més de la sagrada imatge, contenia el cosueta o guió del misteri que, en l'actualitat, encara es representa cada any a la basílica de l'Assumpció, d'acaord amb aquelles instruccions que a penes han canviat en el transcurs de molts segles.

Autor: Josep Franco (Sueca, 1955) es un escritor en lengua valenciana. Inicia su trayectoria profesional en el mundo de la enseñanza, pero así que puede se introduce en el mundo literario, al cual se entrega por completo.
Su producción narrativa, formada por obras como Calidoscopi (1983), Manuscrit de mossén Gerra (1993) y Rapsòdia, (1992) es galardonada con numerosos premios literarios. Algunas de sus obras se convierten en auténticos best-séller; este es el caso de la novela L'últim roder. Escribe tanto para adultos como para jóvenes y niños. También se dedica a la traducción en distintas lenguas.
Suecano empedernido, carga en su bagaje literario la influencia de Joan Fuster y la vindicación del uso del valenciano en la propia literatura. Gran parte de su obra conforma un retrato de su tierra, la Ribera del Xúquer, des de la cual retrata todo un pueblo con su tono satírico, irónico y mordaz.

Opinión personal: Está muy bien, es ameno, fácil de leer y muy bien estructurado, pero le encuentro el mismo defecto que a todos los libros de este autor dentro de esta colección, y es que más que contarnos una historia, lo que hace es contar historia, donde añade un par de diálogos (como mucho) y se queda tan ancho, hay veces que le queda mejor y otras peor, esa ocasión le ha quedado muy bien, pero para mi gusta le falta un poco más de novelar la historia. ¿Me estaré haciendo viejo que le encuentro pegas a todos los libros? ;)

miércoles, agosto 22, 2012

Amos i criats. L'olla de Nadal


Título: Amos i criats. L'olla de Nadal
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Enric Lluch
Editorial: Fundació Bromera
Fecha de publicación: 14 de juliol 2012

Esto va de: Teresa comença a treballar de criada a les ordres d'un tal Pere Lafarga, un senyor que ha comprat una de les millors cases del poble i que pretén sembrar unes pomes que alguns atribueixen al mateix dimoni! Lafarga, en canvi, diu que allò es pot menjar, i que damunt serà molt útil en èpoques de fam. Però no tots estan d'acord, perquè a voltes la mentalitat de la gent no està disposada a acceptar les coses que vénen de fora. Fins que les tasten i... Vos imagineu ara una olla de Nadal sense creïlles?

Opinión personal: Bueno, ya tocaba otra buena novela dentro de esta colección, las últimas no estaban gustándome nada y con esta he vuelto a recuperar el buen sabor, muy bien escrita y con algo que contar, las relaciones de los señores y criados siempre me han gustado, especialmente las de época Victoriana, pero nunca había leído nada de época valenciana, así que ha sido una novedad y encima me ha gustado. Solo le atribuiría un pero, y es el final que no me ha gustado jejeje, esperaba otro desenlace.

Receta: Ingredients (per a sis persones, poc dalt o baix)
  • 400 grams de cigrons
  • Dos naps mitjans o grans
  • Un napicol mitjà
  • Una xirivia mitjana
  • Tres carlotes mitjanes
  • Cinc creïlles mitjanes
  • Dos trossos de penca
  • Una branqueta d'api
  • Mitja col
  • Un quart de quilo de carn de gallina
  • Un pit de pollastre
  • Un quart de quilo de garreta de vedella
  • 100 grams de cansalada
  • Tres blanquets
  • Una botifarra de ceba
  • Un os de vedella (millor si és genoll), un altre de porc i un altre de pernil.
  • Un quart de quilo de corbets (espinada de porc)
  • Unes quantes pilotes de carn de porc i de vedella
  • Un manoll de julivert
  • Una miqueta de safrà
  • Oli, aigua i sal
  • 400 grams d'arròs

martes, agosto 21, 2012

Eliseu l'Esquilador. El tombet de carn.


Título: Eliseu l'Esquilador. El tombet de carn.
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Pep Castellano
Editorial: Fundació Bromera
Fecha de publicación: 08 de juliol 2012


Esto va de: Marta i son germà ixen a fer caragols. S'acosta la romeria de Sant Cristòfol i cal areplegar-ne per al tombet de carn. Mentre el germà es perd per la muntanya, Marta es troba amb Eliseu l'Esquilador, a qui feia molt que no veia. Desconcertada, en tornar a casa li cauen els caragols, i damunt han desaparegut les cabres! Que no deu ser cosa de l'Esquilador? Amb l'ajuda del mestre de Benassal, don Carles Salvador, Marta i son germà resoldran el misteri i podran pujar a l'ermita a menjar tombet.

Opinión personal: Nuevo relato, de la colección y también bastante flojo, me ha parecido en todo momento que no se sabía a donde ir, era como palabras pero que no te llegaban a ninguna parte. Este me ha parecido uno de los más flojos hasta el momento. La historia muy simplona, con momento que no pueden darse, personajes totalmente planos que no transmiten, ni te enganchan y un final que parece irrisorio.

lunes, agosto 20, 2012

La sort del geperut. La fideuà


Título: La sort del geperut. La fideuà
Colección: Llegir en valencià
Autor: Pepa guardiola
Editorial: Fundació Bromera
Fecha de publicación: 7 de Julio de 2012

Esto va de: Hi ha que diu que la fideuà fou un invent d'un pescador de Gandia, que tingué l'ocurrència de substituir l'arròs de la paella de peix per fideus. Però potser no va ser pensat i fet, sinó que el pescador va trobar, amagada a les muntanyes de la Safor, una vella recepta, herència d'un temps antic i màgic. D'un temps que ens parla de dos bessons, la pescadora Marina i Biel el geperut, i de les aventures que van viure a una banda i altra del mar, des dels cingls de la Marina a la ciutat d'Orà.

Autora: Pepa Guardiola Chorro (Xàbia, Marina Alta, 1953), coneguda simplement com a Pepa Guardiola, és una escriptora reconeguda en l’àmbit de la narrativa contemporània valenciana i mestra de primària.
Ha publicat nombrosos contes i més d'una vintena de llibres de literatura infantil i juvenil, entre els quals destaquen, L’engruna de cristall (Edicions del Bullent 1991) guardonat amb el Premi Carmesina de narrativa infantil; El Talismà del temps (Edicions del Bullent 1994) Premi Samaruc; Collidors de neu (Voramar, 1995) Premi de literatura infantil i juvenil Mediterrània; Tres titelles embruixats (Editorial Cruïlla, Vaixell de Vapor, 2000); Una llar en el món (Edicions Bromera 2001), L’univers de les idees perdudes (El Pirata 2010).
En 2009 es va estrenar en la novel·la per a adults amb l'obra El desordre de les dames (Edicions Bromera, 2009) guardonada amb el Premi Enric Valor. És una novel·la històrica centrada en episodis del segle XIII i la conquista de València, que reivindica el paper de les dones d'aquella època, que tan ocult ha estat al llarg dels segles. La seva obra està catalogada en diversos mitjans.

Opinión personal: Bastante floja esta nueva entrega de Llegir en valenvià, me esperaba mucho más de esta autora y la verdad es que me ha defraudado. No me ha engancho para nada el libro, el argumento muy simple y con poca gracia, personajes planos que no transmiten nada, en definitiva que no lo recomiendo, lo único bueno su brevedad, un rato por la tarde y asunto terminado, por el resto, muy olvidable.

sábado, agosto 18, 2012

Blai, un cor de rodamón. L'arròs al forn.


Título: Blai, un cor de rodamón. L'arròs al forn.
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Raquel Ricart
Ilustrador: 
Editorial: Fundació Bromera
Fecha de publicación: 01 de juliol 2012


Esto va de: El naixement de Blai és una festa per a la seua família. Sobretot per a son pare, que s'ha passat la vida esperant un fill que herete el seu amor per la terra. Però Blai ha nascut amb una ànima inquieta i no vol ser llaurador. L'arribada de Jeroni, un venedor que recorre els quatre cantons del país, desbaratarà els plans de son pare i despertarà en Blai la seua veritable vocació: viure com un rodamón. I rodant rodant, estendrà la recepta d'un arròs deliciós, cuinat en cassola i preparat al forn.

Autora: Raquel Ricart i Leal (Bétera, 1962) és una escriptora valenciana que ha conreat diversos gèneres literaris, sempre en valencià.
Literàriament es donà a conéixer en guanyar el premi Malvarrosa (1980) de literatura infantil. També ha publicat el text dramàtic «Ferrabràs» (1990) que va ser posat en escena per Bambalina Titelles, la novel·la negra «Un mort al sindicat» (1999) i les novel·les juvenils «Van ploure estrelles» (2001) i «El quadern d’Àngela» (2010), guanyadora del Vé Premi Vila de Paterna i Premi Samaruc 2010. El 2010 guanyà el prestigiós Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la «Les ratlles de la vida».
Raquel Ricart també ha participat dins del projecte editorial de la Fundació Bromera "Llegir en valencià per a conéixer-nos" amb el volum «Costums i tradicions» i en "Llegir en valencià amb molt de gust" amb el volum "Blai, un cor de rodamón". També col·labora ocasionalment amb columnes d’opinió en el diari El Punt. El 2011 ha rebut el Premi de la Crítica de narrativa dels escriptors valencians i el 2011 ha guanyat el Premi de Narrativa Juvenil Bancaixa per "En les mars perdudes". Bromera 2012.

Opinión personal: Hasta la fecha, es el mejor relato que he leído de esta nueva entrega de Llegir en valencià, un relato muy ameno y bonito que te adentra en la aventuras de Blai, un chico que no quiere quedarse a trabajar la tierra como su padre, su verdadera pasión es la de ser Rodamón. Se nos muestra un tipo de actividad que era bastante común aquí en la Comunidad Valenciana hace tiempo, en los pueblos apenas habían tiendas y como no había tampoco posibilidad de ir hasta ellas, eran las tiendas o los Rodamons los que iban a los pueblos, llevando toda clase de artículos.

viernes, agosto 10, 2012

L'ultim desig d'Andreu. L'allipebre d'anguiles


Título: L'ultim desig d'Andreu. L'allipebre d'anguiles
Colección: Llegir en Valencià
Autor: Josep Franco
Ilustrador: 
Editorial: Fundació Bromera
Fecha de publicación: 20 de junio 2012


Esto va de: Pels voltants de l'albufera, a les comarques de l'Horta i la Ribera, fa temps que corre de boca en boca, de casa en casa i de generaració en generació, la història d'Andreu i el desig que un dia demanà a la Mare dels Peixos. Aquell humil pescador, desesperat per les demandes constants de la seua muller, que a tota hora bufava en caldo gelat, va cuinar un allipebre d'anguiles tan suculent, que els va llevar per sempre les penes i les pretencions, i així van poder acabar els seus dies feliços i en pau.

Opinión personal: Esta historia cuando la estaba leyendo, es como si ya la hubiese leído, ya la conocía, supongo que porque son leyendas populares de mi tierra. No está mal, aunque no es de las que más me ha gustado de momento. El autor veo que siempre tiende a lo mismo, prácticamente no hay diálogos, me da la impresión como si fuese una clase de historia, se limita a escribir sus conocimientos sobre algún capítulo de la historia valenciana. También es verdad que con el espacio reducido que tiene no se puede hacer mucho más.

La receta.
Ingredients (per a quatre persones)
  • Un quilo o quilo i mig d'anguiles
  • Un quilo de creïlles
  • Un quart de litre d'oli
  • Una cabeça d'alls
  • De 100 a 150 grams de pinyons
  • Una rameta de julivert
  • Una culleradeta de pebre roig
  • Sal i aigua (cosa de mig litre)
  • Una llesca de pa fregit
  • Un tros de vitet (si li volem donar un puntet més de picant)


Preparació

Aboquem l'oli en una paella o un calder de ferro i, quan estiga ben calent, hi fregim una llesca de pa, que traiem i deixem a banda quan estiga ben feta. A continuació fregim els alls en el mateix oli, sense pelar i amb un tall pel mig. Al cap de poc aboquem la culleradeta de pebre roig i ho remenem tot. De seguida, hi aboquem l'aigua, la sal i les creïlles. Si ens animem per un plat més viu, és el moment d'afegir també el vitet. Ho deixem tot uns vint minuts (per que la creïlla no quede crua) i, en acabant, afegim la picada i les anguiles (netes, sense cap ni budells, i fetes a trossets).

miércoles, agosto 08, 2012

El secret de la terra més dolça del món. Els torrons


Título: El secret de la terra més dolça del món. Els torrons
Colección: Lleguir en valencià
Autor: Francesc Gisbert
Editorial: Fundació Bromera
Fecha de publicación: 25 junio 2012

Esto va de: A Xixona vivia una xiqueta anomenada Ametla Amarga, perquè era tan menuda i tan atabalada que no aprofitava per a res. Ni volia casar-se, ni volia treballar. Però mireu per on, la fortuna va canviar quan conegué una velleta misteriosa que vivia dalt de la Penya Roja. Capaç de cuinar tots els dolços imaginables, la vella Pinta protegia la recepta del torró amb l'ajuda de serps de tres caps, gegants insaciables i donyets desficiosos

Opinión personal: Entretenida, entretenida, entretenida, es el adjetivo que mejor define a este relato de Francesc Gisbert, me recuerda un poco a Egidio granjero de Ham de Tolkien, pues es una niña que sin querelo ella misa, se va enfrentando a toda clase de peligros sin temor y al final consigue su objetivo.