L'ultim desig d'Andreu. L'allipebre d'anguiles

Título: L'ultim desig d'Andreu. L'allipebre d'anguiles

Colección: Llegir en Valencià

Autor: Josep Franco

Ilustrador: 

Editorial: Fundació Bromera

Fecha de publicación: 20 de junio 2012

Esto va de: Pels voltants de l'albufera, a les comarques de l'Horta i la Ribera, fa temps que corre de boca en boca, de casa en casa i de generaració en generació, la història d'Andreu i el desig que un dia demanà a la Mare dels Peixos. Aquell humil pescador, desesperat per les demandes constants de la seua muller, que a tota hora bufava en caldo gelat, va cuinar un allipebre d'anguiles tan suculent, que els va llevar per sempre les penes i les pretencions, i així van poder acabar els seus dies feliços i en pau.

Opinión personal: Esta historia cuando la estaba leyendo, es como si ya la hubiese leído, ya la conocía, supongo que porque son leyendas populares de mi tierra. No está mal, aunque no es de las que más me ha gustado de momento. El autor veo que siempre tiende a lo mismo, prácticamente no hay diálogos, me da la impresión como si fuese una clase de historia, se limita a escribir sus conocimientos sobre algún capítulo de la historia valenciana. También es verdad que con el espacio reducido que tiene no se puede hacer mucho más.

La receta.

Ingredients (per a quatre persones)

• Un quilo o quilo i mig d'anguiles
• Un quilo de creïlles
• Un quart de litre d'oli
• Una cabeça d'alls
• De 100 a 150 grams de pinyons
• Una rameta de julivert
• Una culleradeta de pebre roig
• Sal i aigua (cosa de mig litre)
• Una llesca de pa fregit
• Un tros de vitet (si li volem donar un puntet més de picant)

Preparació

Aboquem l'oli en una paella o un calder de ferro i, quan estiga ben calent, hi fregim una llesca de pa, que traiem i deixem a banda quan estiga ben feta. A continuació fregim els alls en el mateix oli, sense pelar i amb un tall pel mig. Al cap de poc aboquem la culleradeta de pebre roig i ho remenem tot. De seguida, hi aboquem l'aigua, la sal i les creïlles. Si ens animem per un plat més viu, és el moment d'afegir també el vitet. Ho deixem tot uns vint minuts (per que la creïlla no quede crua) i, en acabant, afegim la picada i les anguiles (netes, sense cap ni budells, i fetes a trossets).